RECORDS D'ANADA I TORNADA
Avui es presenta el llibre commemoratiu de l'eliminatòria de Copa del Rei de la temporada 12-13
entre L'Olímpic i el Reial madrid. Els Matiners hem col·laborat amb fotos
d'aquest mateix blog i un article que, en primícia inserim aqui mateix.
GRÀCIES OLÍMPIC !
La
temporada 2012-13 va ser, sense cap dubte, una de les més glorioses del pas de
l'Olímpic per la 2ª B. Durant moltíssimes jornades es va mantenir en posició de
promoció d'ascens a 2ª A, objectiu que ni el més optimista dels aficionats ni,
per descomptat, el cos tècnic hagués previst a principi de temporada. No
obstant això, a mesura que s'anava acostant el final, l'objectiu semblava real
i l'optimisme es contagiava, fins i tot als escèptics. Així estàvem quan, a falta
de tres jornades i amb dos desplaçaments, calia assegurar l'objectiu
sobrevingut.
L'esport
té aquestes coses. Gaudim amb la pràctica. Gaudim veient l'equip dels nostres
somnis i seguint-lo per llocs que ens donen motius turístics i gastronòmics
d'altres geografies ... Si afegim que l'entrenador del nostre equip és company,
col·lega esportiu i amic, se'ns fa imprescindible la visita al Nàstic i a l`
Hospitalet.
Viatjar avui a
Tarragona és un passeig. Altres temps eren més difícils quan a finals de la dècada
dels cinquanta o principis dels seixanta, l'Olímpic i el Nàstic es van
enfrontar en la fase d'ascens a la segona divisió, època en la qual els mitjans
disponibles de desplaçament eren l'autobús, el cotxe i la moto - (Vespa club de
Játiva) -, amb infraestructures i mitjans de comunicació en vies de
desenvolupament. L'Olímpic era campió del grup novè de la tercera divisió.
L'Olímpic era un dels pocs al·licients que tenia la societat local per a aquell
desplaçament perquè era un esdeveniment social. D'aquell Olímpic-Nàstic segueix
amb nosaltres la línia medul·lar de l'equip amb Sarrión i Roselló i, en un
altre aspecte més íntim, l'atles
geogràfic que el meu pare ens va portar com a record.
En
aquesta ocasió els companys de viatge a Tarragona, després de la corresponent
calçotada, vam assistir al partit al Nou Estadi, esplèndid camp de futbol,
digne de primera divisió, on va militar anys abans l'equip local, però que, en
aquest partit, la graderia presentava un estat paupèrrim de seguidors locals i
visitants. El resultat del partit , d'empat a dos, va ser satisfactori per a directius i
aficcionats, però l'ombra del dubte va arribar amb la reflexió de T. Aparicio:
"Llevant i Alcoià faran el que hagin
de fer per jugar la promoció i, com avui no hem guanyat, per jugar-la, donant
per fet la victòria a La Murta contra el Badalona, serà imprescindible guanyar
a l'Hospitalet ".
Comments