JUANO FUTBOLISTA
JUANO FUTBOLISTA
Capítol 1. L’Olímpic
Girona, Barça B, Cacereño, Linares, Nàstic de Tarragona, Calvo Sotelo, Lleida, Moscardó, Deportivo de la Coruña, Badajoz, Vinaròs, Jaen, Burgos, Eivissa, Jerez, Ourense, Ceuta, Sabadell, Alcoyano, Recreativo de Huelva, Valdepeñas, Sporting de Gijón, Real Murcia… Qui li havia de dir a un xiquet nascut un dimecres 9 d’agost de 1950, al costat del Museu l’Almodí de Xàtiva, anomenat Juan Rafael Amorós Cuartero, que faria tants gols jugant a Futbol, tot i que no hem anomenat ni la meitat dels equips als quals Juano li ha marcat algun gol, mostra de la qualitat i el nivell futbolístic del nostre amic i benvolgut Juano
Pocs dies després del naixement de Juano, es va disputar a la Murta un partit amistós entre el nostre Olímpic i el Mestalla, per concloure la pretemporada,. El partit va finalitzar amb empat 4-4. L’onze titular de l’Olímpic va estar format per: Ferrer, Vicedo, José Ramón, García, Penella, Morales, Lorenzo, Julio, Gil, Fasanar i Torres. Els millors del Mestalla van estar Quique, Asensi, Puchades, Pasieguito i Gago, que va fer tres gols. L’Olímpic estava presidit per Joaquín Yagüe Mascuñán. En eixe partit no van jugar per lesió Alba, Campos. Miguel Sarrión no va jugar per ser massa menut, Juano tampoc va poder jugar, tenia uns dies de vida.
Uns dies abans, es va jugar el Mundial de 1950, el del gol de Zarra contra Anglaterra i del famós empat de Brasil contra l’Uruguai, el «Maracanazo» que va donar el títol a la selecció celeste. A Espanya, Cola-Cao i la seua “canción del negrito” entrava en quasi totes les llars.
Juano va debutar en l’Olímpic la temporada
1968/69, va ser el 13 d’octubre de 1968 a la Murta jugant contra l’Alaquàs, l’Olímpic
va véncer per 2-0 amb gols marcats
per Rielo i Queremon. Juano era aleshores jugador del
juvenil i tenia tan sols díhuit anys. L’onze titular que va presentar Paquito Coloma,
míster de l’Olímpic va estar format per: Chorques, Aranda, Sanz,
Barber, Rielo, Coro, Juano, Serra, Queremon, Moncho i
Franco.
El futbolista anava a poc a poc creixent,
millorant, fent camí, fent passos ferms i segurs, polint els pocs defectes i
perfeccionant les seues virtuts. Machado deia
que “La virtud es fortaleza, ser
bueno es ser valiente”. Juano ,des del seu talent
natural, feia forta la seua virtut,
mostrant valentia en totes les seues accions, sent al mateix temps home de bon
cor i bon fer.
La temporada 1970/71 es va crear la categoria Regional Preferent i Juano va ser un futbolista clau per l’ascens a Tercera Divisió aconseguit a Valladolid, en el partit de desempat disputat contra el Pola de Siero. Fet que va quedar en la memòria col·lectiva dels
En quedar segons classificats s'havia de disputar una eliminatòria a doble partit contra l’equip asturià de Pola de Siero. Per al partit d’anada, a la Murta, l’equip es va concentrar al balneari de Bellús, era un 19 de juny de 1971. Per 2-0 van guanyar els nostres amb els gols de Ramón i Sierra. En Astúries vam perdre pel mateix marcador i gràcies. Un partit de desempat diria quin equip jugaria a Tercera Divisió.
La Tercera Divisió ens esperava, era
la temporada 1971/72. Ros, Aparicio, Iborra, Mollá, Miralles,
Navarro, Terol II, Terol I, Juano, Royo (Ramón) i Sierra. Només citar
l’alineació del primer partit de lliga en l’Armajal de Cartagena,
mostra el potencial d’aquell gran equip, el qual va estar recolzat fins i tot
per 5 autobusos plens d’aficionats, que van eixir
del Circulo Mercantil.
Com a fet no esportiu i per contextualitzar aquest escrit amb la vida civil i quotidiana afegim que la cançó que més sonava per Nadal de 1971 era Mamy Blue, de Pop Tops i Estudio 1, un dels programes amb més seguidors a la RTVE.
Cal recordar també que
l’Alcoyano de Rielo i Toni Cambra ens va eliminar a doble partit
de la Copa, setmanes després, pels arbitratges deficients que va rebre
l’Olímpic aquella temporada, la directiva va decidir sol·licitar àrbitres
neutrals i que no foren valencians…
Acabant la temporada, el dimecres 17 de maig de
1972, es va disputar a Xàtiva el partit URSS-Escòcia de categoria juvenil.
Ple històric a la Murta.
El futbolista, amb tan sols 22 anys, va signar contracte amb el Levante UD. Era per a jugar la temporada 1972/73. Juano havia demostrat a l’equip del seu poble les seues virtuts
El Futbol és més fàcil quan ben a prop tens futbolistes com Juano, perquè en la seua forma de ser existeix un sacrifici junt el seu sentit de jugar per a l’equip del qual es beneficiaven tots els companys.
El que tu tens ho pot tenir un altre, però el que tu eres ningú ho pot ser, i Juano era un futbolista amb unes qualitats físiques i tècniques, junt una intel·ligència futbolística, que el feia estar a un nivell que pocs o quasi ningú a la nostra Ciutat i al nostre Olímpic podíem haver somiat mai.
Era un superdotat, però el seu caràcter, humil, senzill i gens altiu va fer possible que la persona sempre anara per davant del futbolista. Moltes vegades el personatge va per damunt de la persona, en el cas de Juano la persona sempre superava en tot al personatge futbolístic.
La temporada del debut de Juano al Levante va ser la 1972/73 i el seu debut no va ser en el primer partit de lliga contra el Masnou, ja que una forta tromba d’aigua va fer que
El partit més emotiu de Juano al Levante va ser el 15 d’octubre de 1972 en la Murta. Juano tornava a la Murta vestit de blaugrana i per primera vegada anava a desitjar que l’Olímpic no guanyara un partit. Els granotes van véncer per 0-1, sent Juano i Terol uns dels millors dels blaugranes, en una Murta amb un ple històric.
El primer gol de Juano vestit amb la
samarreta llevantinista va ser quinze dies després a
l’estadi blaugrana jugant contra l’Acero del Port de Sagunt, al qui van guanyar
per 6-1. Al minut 20 va fer el primer gol com a blaugrana de cap, en
planxa, era el 2-0 per al seu equip. Al minut 48 va fer el segon d’ell i
quart de l’equip i cinc minuts després fa el seu tercer gol de la vesprada.
Juncosa, míster local va estar molt orgullós del joc del seu equip.
El 18 de febrer l’Olímpic va visitar l’estadi
granota i per 2-0 van guanyar els de
València, Tatono i Juano van marcar els gols locals. A la
fi, el Llevant UD va ser campió de lliga i va pujar a Segona Divisió.
En segona divisió va jugar Juano la temporada 1973/74 amb Carlos Humberto Caszely, internacional per Xile, qui va arribar a València uns dies després del colp d’estat de Pinochet, i va signar pel Levante de la mà del president Grau Torralba, però la temporada no va ser bona i l’equip granota va baixar a Tercera Divisió.
Com a fet destacat, una informació del diari “El mundo deportivo” de data 15 de setembre de 1973, on confirmava l’interés per part del FC Barcelona per contractar a Juano, i preguntat el president Grau Torralba, textualment deia, “¿Y si el Barcelona, que es un club opulento, le ofreciera una gran suma por su jugador? Por el momento lo único que puedo decirle, contestó el señor Grau, es que Juano, no está en venta”
Sense cap dubte el millor de la temporada va ser que s’acabara i poder casar-se amb la
Per ubicar fets i posar en contexte, en febrer de 1974 va finalitzar la sèrie de televisió “Cronicas de un pueblo”, però unes setmanes després va començar el mitic programa de Félix Rodrigez de la Fuente, “El hombre y la tierra”.
La temporada 1974/75, el Levante va
ser segon en la classificació de Tercera Divisió, i va promocionar per pujar de
categoria. A València van guanyar a l’Olímpic per 4-2 i en la Murta,
en el partit de tornada, l’últim partit de lliga, el Levante va perdre per 1-0
i el Terrasa va ser el campió, deixant al Levante davant la
promoció per pujar a Segona Divisió i la va perdre contra l’Alavés. L’Olímpic
es va salvar de promocionar per salvar la categoria amb aquest resultat.
La temporada següent sí que van pujar a Segona Divisió, era la temporada 1975/76.
Després d’una derrota amb pedra i
pluja intensa en el primer partit de lliga a la Solana de Villena per 4-2 i
costar-li el càrrec d’entrenador a Daucik. La segona jornada, disputada en
l’estadi granota, victòria del Llevant per 2-0 davant el Lleida, amb un gol
de Juano i un altre de Leandro.
Pel Llevant jugaren: Febrer, Martinez Miró, Zunzunegui, Loren, Pedro, Diez, Juano, Guri, Balciscueta, Queremon i Leandro. Va arbitrar el basc, Urio Velazquez.
Un gol de Balciscueta va donar l’ascens a l’equip blaugrana i Grau Torralba, president del Llevant passejat a muscles per la gespa de la Murta, on els aficionats de tots dos equips van aplaudir de valent de forma esportiva.
El bon amic de Juano, el xativí Juanin, va disputar amb la selecció espanyola juvenil el Campionat d’Europa de la categoría i va marcar contra l’amfitrió, Hongria, en la victòria per 2-0 aconseguida gràcies als gols de Juanin i Lopez Ufarte. Juanin, feia poques setmanes havia signat pel Real Madrid.
"Hoy tengo ganas de ti" de Miguel Gallardo, "Jamás", de Camilo Sesto y "De amor ya no se muere", de Gianni Bella, eren els hits musicals de 1976
La temporada 1976 77 va ser l’última de Juano al Llevant i jugava en Segona Divisió. Ramón Miralles era l’entrenador i l’equip granota va baixar a Segona Divisió B.
Capítol 3. l’Alzira.
La UD Alzira va contractar a Juano per a la temporada 1977/78. L’Alzira jugava a la Tercera Divisió grup V. Va tenir dos entrenadors, Juan Carlos Rodríguez i Ramón Miralles. Un onze típic de l’Alzira estava format per: Lapiedra, Fausto, Tárrega, Mestre, Juanin, Queremon, Candel, Gómez Herrero, Juano, Adam i Llàcer.
Capítol 4. l’Ontinyent.
La temporada 1978/79 va signar en l’Ontinyent CF que
jugava en Segona Divisió B grup II. El 3 de setembre es va disputar
la primera jornada de lliga i l’Ontinyent va guanyar per 2-1 al Linares. La
primera alineació va estar formada per: Feliciano, Martínez, Miró, Bernat,
Olivella,
Navarro, Roberto, Robles, Ramirez, Juano, Cesareo i Penadés.
El 2 de desembre en Ontinyent, l’Olímpic va perdre per 7-2. Juano va fer el tercer gol. Balciscueta i Aragón van fer els gols socarrats.
En la segona volta va guanyar l’Olímpic per 2-1 en la Murta, Eugenio i Balciscueta van fer els gols locals i Juano el de l’Ontinyent, davant d’una gran presència de seguidors de l’Ontinyent. El porter Paco, Tortosa, Balciscueta i Aragón van ser els millors de l’Olímpic. La temporada la va finalitzar l’equip de Juano al lloc 10e. L’Olimpic va baixar.
En aquesta temporada l’Ontinyent va baixar a tercera Divisió. En el primer partit de lliga el Lleida va véncer per 0-1 davant un Ontinyent ple de jugadors juvenils i amb una fluixa pretemporada. Juano va estar uns dels millors deien les cròniques. Una temporada complicada per als socis i aficionats d ‘Ontinyent.
Capítol 5. El Dénia.
La temporada 1980/81, Juano va jugar en la
En
aquesta temporada Cruyff al Llevant i Juan Navarro al Castelló
s'enfrontaren en Segona Divisió, el CD Castelló va pujar a Primera
Divisió aquesta temporada
El futbolista del FC Barcelona, Enrique Castro “Quini” va estar segrestat.
Capítol
5. l’Olímpic, la tornada a casa.
La temporada 1981/82 Juano torna a
casa amb 31 anys, a jugar en un Olímpic que militava en Tercera Divisió, estava
presidit per Armando Vila i dirigit a la banqueta
per Vicent Iborra.
En la tercera jornada del campionat, en la
victòria per 4-2 contra l’Espanyol de Sant Vicent del
Raspeig, Juano va marcar el seu primer gol en la seua tornada a
l’Olímpic. “…2-1, minuto 40: jugada individual de Juano,
que, con la izquierda, marca un gran gol desde fuera del área.”
En els altres tres gols de l’Olímpic, també va participar Juano. Era el 20
de setembre de 1981.
Des de l'11 de juny de 1972
on Juano va fer dos gols per deixar a l’Olímpic en Tercera i a
l’Alzira en Preferent, hi havien passat 9 anys i 101 dies
i Juano, el gran Juano, el bon davanter socarrat Juano, tornava
a marcar en la Murta, la seua casa, la seua casa de sempre.
La temporada 1982/83 el nostre Olímpic la va
disputar a la Regional
El primer partit de lliga va ser el dissabte 4 de setembre de 1982, vam empatar en Quart 2-2 i després del partit, alguns vam anar a Mestalla, perdó, al Luis Casanova a veure el debut de Maradona en la lliga espanyola. Valencia 2 Barcelona 1. En aquesta temporada sent juvenil amb disset anys vaig tenir l’enorme fortuna i l’honor de poder jugar amb dos jugadors que jo admirava molt, Juano i Cristobal.
La primera alineació de Ramon Vila va estar formada per: López, Castillo, Martí, Cristobal, Balaguer, Juano, Sarrión, Quique, Álvaro, Elies (Camacho) i Manolo (Vercher). Els dos gols marcats al Quart foren dels llosers Elies i Manolo. En Mestalla van marcar, Maradona, Tendillo i Idigoras.
El segon partit de lliga, jugat a la Murta contra el Rayo Ibense, es va commemorar el 50 aniversari de la fundació del Club Esportiu Olímpic, setembre de 1932, setembre de 1982. Ara anem buscant ja el 100 aniversari, 2032.
En Villena, la setmana següent vam empatar 1-1 gràcies a un gol de cap de Juano. Era el 19 de setembre de 1982, dia exacte de la fundació del nostre club feia 50 anys i Juano li feia el seu particular homenatge i l’últim gol de la seua carrera a favor de l’Olímpic.
15 anys jugant a Futbol. 15 anys deixant-nos gaudir d’un futbolista genial al qual tots admiràvem. La producció ofensiva en els equips on Juano jugava, augmentava exponencialment, ell era molt perillós, ell era él més perillós.
Un exemple per als que començàvem. Una persona pausada, moderada, intel·ligent, brillant… L'amic que tots volen tenir, el marit estimat, el millor pare, el iaio més consentidor. Juano és de les persones que tenen una llum especial i et fa estar sempre a gust prop d’ell, impossible no estimar-lo.
Ara no juga a futbol, juga a ser iaio junt la seua estimada, molt estimada Mari, amb dues personetes que brillen més que el sol, Pol i Marcel; juga a ser pare d’uns fills dignes en tot el que són i el que fan, Joano i Laura; juga amb gatets, juga a tennis, que bones deixades feia jejeje, juga a viure fent coses bones, a estimar i ser estimat i nosaltres companys de viatge donem gràcies per ser contemporanis d’ell i per deixar-nos ser el que som, amics i admiradors o admiradors i amics, les dos dicotomies son vàlides amb l’ordre que siga.
Gràcies Juano… Per tot, per sempre. Sempre Estimat!!!!
Comments