PEPET, UN PIONER DEL TENIS.
PEPET, UN PIONER DEL TENIS
Pepe ha sigut un
dels pioners en la pràctica i difusió del tenis a Xàtiva. Des de fa més de
cinquanta anys ha jugat tan individual com dobles a un bon nivell,
fins que la salut ha anat minvant la seua presència en les pistes, arribant al
punt d’ aparéixer pel club només a l’hora d’esmorzar i fer-se el tallat de
rigor, possiblement, un dels principals aliments de la seua dieta quotidiana i
conversar amb tots i contra tots, sobretot de tenis. Mai una mala cara,
aguantava les crítiques com ningú, sense cap ressentiment i si es tractava d’un
repte, molt habitual en èpoques passades ho acceptava en les condicions més
adverses per a ell i fins i tot algunes les guanyava. Parlant de reptes mai oblidaré
les partides que féiem ell i el seu fill Pablo contra l’altre fill, Ricardo i
jo mateix, allò era un espectacle tant en la pista com en la prèvia, amb les
travesses, o el post partit al bar comentant tant el resultat del partit com el
guanyador de la travessa. La resolució era que tots signàvem una de les pilotes
utilitzades i li la regalàvem a Fina, mare de Ricardo i Pablo i dona
de Pepe, i fins a l’altra. Possiblement, l’últim desafiament tenístic
es duguera a cap en el Nadal de 2016 al si dels Matiners amb Rafa Antón i del
qual tenim documentació gràfica abundant, ací tenim l’àlbum.
La professió de forner
li venia de família i ben jove es va fer càrrec del forn dels “Toldets”; un treball que per a
qualsevol altre seria incompatible amb
la pràctica de l’esport al nivell que ell el practicava, dormint molt poc o no
res i a deshores i jugant tres o quatre vegades la setmana i fins i tot
empalmant una partida rere l’altra. Mai rebies un no per a jugar, a canvi
havies d’anar al forn a recollir-lo i normalment estava pegant la becadeta de
rigor, ràpidament es rentava la cara agafava la bossa i cap al club. A la
seua” jefa “ no li feia massa gràcia, perquè podia passar dues nits
sense dormir i jugant tots els dies, a més d’una alimentació molt lleugera i frugal.
Era de ferro colat i ho aguantava tot.
Si cadascú dels
Matiners ens posem a contar anècdotes de Pepet, altre diminutiu pel
què era conegut el nostre amic, no acabaríem mai i totes diferents i
simpàtiques: campionats socials, formant part de l’equip del Club de Camp, 24
hores, fins a la participació mitjançant la“wild card” que li va proporcionar
el club per participar en la prèvia de L’Orysol i jugar contra un dels germans Clavet,
el resum de l’encontre contat pel mateix Panatta és digne d’escriure un article
en exclusiva.
En definitiva en aquest
post hem tractat de glossar la personalitat i les vivències que hem compartit
més de cinquanta anys de les nostres vides. Tant en moments d’alegria com de
tristor, sempre ha estat a prop. Ha sigut un amic molt especial. Descansa en
Pau, Pepe.
Completem la galeria fotogràfica amb:
Comments