DIUMENGE D'HIVENR

L’últim post que vàrem publicar parlàvem del treball a l’oficina, va quedar un poc incomplet perquè, dels Matiners que habitualment juguen, evidentment, dos no van jugar. Ricky, que està en tots els detalls, va proposar completar l’àlbum fotogràfic iniciat l’altre dijous, a priori no pareixia el dia i l’hora més indicats per acabar el reportatge. La lluminositat del matí i les previsions de l’oratge no eren massa bones, de fet, el vent de ponent previst va vindre puntual des del moment d’entrar en pista i feia molt difícil la pràctica d’un esport tant precís com el tenis.

 Mal que bé, vam jugar les dos partides sense cap problema que no fora el tindre que parar el joc en multitud de vegades per les fortes ratxes de vent que feien impossible el vol de la pilota. Richard, fidel a la seua proposta va completar el reportatge a pesar de les condicions adverses que ja hem avançat prèviament. 

 Però, el que pareixia un diumenge normal d’hivern amb vent i posteriorment pluja va faltar molt poc per convertir-se en un malson. Discorria l’esmorzar amb les discussions de sempre, que si els punts de la victòria valen, que si es fa sorteig nou..... Quan una fortíssima ratxa de vent acompanyada de forta pluja, va fer que quasi tots ens acostarem a les finestres del bar del Club a veure que passava i passava que en dos minuts vam ser testimonis de la caiguda de diversos arbres i fins i tot la torreta de d’il·luminació de la pista tres, immediatament va ser requerit el nostre company Froilán Sánchez i això ja ens va posar en alerta per la seua condició de metge, efectivament, enseguida es va confirmar que havia quedat atrapada una persona entre les branques que havien caigut. Com un ressort, tot el staff del club: treballadors de pistes, monitors, independentment si estaven lliures de servici o no, es van posar a treballar, el seu comportament va ser extraordinari; bombers, ambulància i demés serveis de emergències mobilitzats, però mentre estos serveis tractaven d’arribar al club, el mateix Froilan i l’altre metge que primer va aplegar, Mari Carmen Rodríguez, van dirigir i supervisar el primers auxilis que va rebre Marisa, la desafortunada tenista que va ser la persona accidentada, el temps transcorria, les sirenes s’escoltaven però l’ambulància no arribava, dos pins li tallaven el pas en el camí d’Alboi, més corregudes de voluntaris per tal d’obrir pas ajudant als bombers, però tampoc es podia, fins que un dels Salva Pla va fer de copilot i per camins alternatius va fer arribar l’ambulància al club, els sanitaris van arribar a peu i l’altre Salva es va quedar al comandament de la radial.

 Afortunadament l’actuació conjunta de empleats del club, voluntaris, serveis d’emergència i un poc de sort han fet que Marisa, el mateix diumenge ja pogués dormir a casa. Ara descans i relax.

 En estes dos fotos que acompanyen el post podeu vore, el que pot ocorre en menys d’una hora