CONFINAMENT III. PAQUITO I JULIET

A primeries dels setanta l’afició al tenis va créixer de manera exponencial gràcies al boom que va provocar l’actuació espanyola a la Copa Davis capitanejats per Santana, Gisbert i Arilla; també va ajudar la construcció de pistes de tenis al costat dels apartaments de les zones de platja.

A Xàtiva matàvem el cuquet en almenys dues escoles de tenis; quan parle d’escoles em refereix al lloc físic on practicàvem, evidentment de manera autodidàctica, allò de monitor sols estava a l’abast d’algun taronjaire i a l’apartament de la platja; d’una banda teníem l’escola promocionada per Jaime Linares –calzados Modernos- i la seua pista de lloguer on va començar a entrenar i fer colla tenística Juliet Borràs amb amics com Pepe Reyes, Rafa Antón. Etc. En l’altra escola amb dos seus, Novetlè i el xalet de Borredà, aquesta segon gradualment va anar llevant protagonisme a la pista precària de Novetlè, dos nuclis de participants conformàvem aquesta escola, els sèniors amb mon pare i els meus tios, Borredà pare, Pepe Mateu, Joan Juan i per l’altra els joves amb els germans Borredà, kike Vila, Saoro Verger, Ximo Mateu, Pepito Gómez, Saoro Mollà –abans de marxar a Mallorca- jo mateix i el que hui ens ocupa,  Paquito Duet.

La nova afició al tenis va propiciar l’aparició del Xàtiva Tenis Club nodrint-se de les dues escoles entre d’altres.

En la foto que il·lustra aquest post ja a les pistes del club i de terra veiem a Juliet perfectament uniformat amb Fred Perry, bigot i ulleres; Paquito, com sempre, fidel al seu Lacoste i la Maxply dunlop.

El primer d’ells, Juliet des d'aleshores mai ha deixat de practicar el tenis, encara que hi va haver una temporada llarga que el va compartir amb el fitness, fins avui, amb una dreta i servici potents i una deixada de revés espectacular; al llarg de cinquanta anys ens ha donat temps de jugar partides simples, mixtes, dobles, de rivals, de companys i continuar amb els MATINERS jugant i sent amics.

L’altre, Paquito, amb un revés a una mà, possiblement el millor de tots els que compartíem pista, aleshores ningú utilitzava les dues mans, una bona volea i un cabet ben estructurat; hem compartit pista i correries des de finals dels seixanta, hem sigut parella de dobles durant més de vint anys en partides d’amics i tornejos tant per les pistes casolanes, com per les de la Llosa; per cert, no ho havia dit mai, en el meu fitxatge pel club, ell va ser cooperador necessari; gràcies, amic; posteriorment la vida ens va fer canviar de club i vam aterrar al Club de Camp Bixquert altra vegada jugant, discutint en el sentit etimològic de la paraula, esmorzant i gaudint de les ensalades post match. Les obligacions familiars, el cansament físic i mental van retirar de les pistes a un dels grans jugadors del tenis local relativament prompte, les caminades van substituir el tenis fins avui.

Continuem compartint esmorzars i esdeveniments socials i familiars.

Com  es costum, la foto l’afegim a l’àlbum AQUÍ EMPEZÓ TODO, a l’esquerra d’aquest post o bé punxant sobre el títol i apareixerà l’àlbum complet.